L'observació directa i sistemàtica constituirà la tècnica principal del procés d'avaluació a l'etapa d'educació infantil, amb dos pilars importants:
L’observació dins els ambients és fonamental, però no es pot fer igual dins tots els ambients.
La intervenció de l’adult només serà necessària per ajudar a l’infant, deixant que ell mateix, descobreixi o investigui pel seu compte. Es tracta d’intervenir, no interferir.
L’avaluació ha de ser:
- Continuada.
- Individualitzada.
- Global.
- Coherent.
- Integradora.
- Què s’ha d’avaluar?
Sempre que s’implanta una nova metodologia és necessari una anàlisi i una avaluació per tal de saber si l’experiència és enriquidora o el contrari necessita millorar en alguns aspectes. És important reflexionar sobre la feina feta per analitzar, si cal, canviar alguna cosa dels ambients o treballar-los d'una altra manera i si s'han complert els objectius que ens hem marcat en aquesta nova proposta educativa.
Aquesta anàlisi és saber fins a quin punt es tenen en compte en el dia a dia, en el plantejament i en la gestió de la manera de treballar els espais i les línies d’actuació recollides en el currículum i en la PPC. Aquesta reflexió també ha de servir per plantejar-nos, si cal, fites noves, renovacions o canvis.
Uns ítems que ens podríem plantejar són:
- Adequació del procés ensenyament-aprenentatge a nivell d'objectius, continguts o metodologia proposada.
- Valoració de la pròpia actuació.
- Idoneïtat dels espais proposats.
- Idoneïtat de l’espai, el temps i els materials utilitzats.
- Si s'han complert els objectius establerts.
- Inici: avaluació inicial.
- Durant: avaluació formativa.
- Final: avaluació final.
- Observació, anotació en graelles.
- Directe.
- Pautada.
- Sistemàtica.
- Diari classe.
- Entrevistes.
- Documentació (recull de fites aconseguides i accions que realitzen els infants, i que constitueixen la “Cultura d’Infància”)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada